La pastora fedele
Testi trascritti da: Nigra Costantino. Canti popolari del Piemonte. A cura di F. Castelli, E. Jona, A. Lovatto
A
1 A l’umbrëta del büssun la bargera è stà ’ndurmia.
2 Da lì j’è passè tre zolì Fransè.
3 J’àn bin die: - Bela bargera, vui j’avì la frev.
4 - Ma se vui j’avì la frev, farun fè na cuvertüra
5 - Cun ël me mantel, ch’a l’è cozì bel.
6 - Farun fè na cuvertüra, passerà la frev.
7 - V’a ringrássio, gentil galant, de la vostra cuvertüra,
8 - E dël vost mantel ch’a l’è cozì bel.
9 - Fria restè ’l me cör an gage, mi lo vöi guarnè.
10 - Për chi lo völi guarnè, vui bargera tan zolia?
11 - Mi lo vöi guarnè për lo bel bargè;
12 - Chiel al sun de la viola, chiel mi fa dansè.
13 Bel bargè, sentì lo-lì, sáuta for da ’nt la baraca,
14 Cun la viola an man s’è butà a sunè;
15 L’àn ciapà bela bargera, l’àn fà-la dansè.
(Bra, Alba. Trasmessa da Felice Oddone)
Traduzione:
All’ombra della siepe la pastora s’addormenta. Di lì ci passarono tre bei Francesi. Le han detto: - Bella pastora, voi avete la febbre. Ma se voi avete la febbre, faremo fare una coperta col mio mantello che è così bello. Faremo fare una coperta, la febbre passerà. - Vi ringrazio, gentil galante, della vostra coperta e del vostro mantello che è così bello. Farebbe restare il mio cuore in pegno, e voglio conservarlo. - Per chi volete conservarlo, o pastora tanto bella? - Io voglio conservarlo per il bel pastore; egli al suono della viola, egli mi fa danzare. Il bel pastore, inteso ciò, salta fuori dalla baracca, colla viola in mano si mise a sonare; pigliarono la bella pastora, la fecero ballare.
Varianti:
C Graglia, Biella. Da Bernardo Buscaglione.
7-11 - J’ái pa manc, gentil galant, de la vostra cuvertüra,
Nè dël vost mantel ch’a l’è cozì bel.
Vöi pa dè me cör an gagi, sul ch’al me bargè.
14 Cun la sübiarola an man
15 J’àn dait man a la bargera, l’àn fà-la ballè,
Për fè-je andè via la frev.
B
1 A l’umbrëta dël bissun o s’i j’è la bela andurmia.
2 Da lì j’è passè tre zolì Fransè,
3 O dizand: - Bela bërgera, vui l’avì la frev.
4 - O se vui j’avì la frev, farem fè üna cuvertüra,
5 - O del mio mantel ch’a l’è cussì bel.
6 - Farem fè üna cuvertüra, i v’ passrà la frev.
7 O la bela a j’à bin dì: - Bel galan, fè ’l vost viagi.
8 - O lassè-m-je stè cun ël me bërgè.
9 - A lo sun dla clarineta mi farà dansè.
10 An fazand sti parlament s’o l’è ’l bel bërgè n’ariva,
11 Cun la viola an man s’j è bütà a sunè.
12 A l’àn pià bela bërgera, l’àn fà-la dansè.
(La Morra, Alba. Trasmessa da Tommaso Borgogno)
Testo trascritto da altra fonte:
1.
A l’ombreta dël busson
bela bërgera l’é ‘ndurmìa
i é da lì passé tre zolì fransé
j’han bin dije bela bërgera
voi j'avì la frev!
2.
E se voi j'avì la frev
faroma fé na covertura.
Con ël mè mantel ch’a l’é così bel
faroma fé na covertura
passerà la frev.
3.
E la bela j’ha rëspondù:
"Gentil galant fé vòsti viagi!
E lasseme sté con ël mè bërgé
che al son de la soa viòla
am farà dansé!"
4.
Ël bërgé, sentand lolì,
l’é sautà fòra da la baraca!
Con viòla ‘n man s’é butà a soné
a l'han pijà la bela bërgera
l’han fala dansé!
Strofa aggiunta:
Varda ‘n pòch com a bala bin
bela bërgera l’è tan grassiosa!
Chila a àussa ij pé, fa bogé ‘l daré
chila a bala la soa corenta
col sò bel bërgé.
Bibliografia:
C. Nigra, Canti popolari del Piemonte, Einaudi, Torino, ristampa 1974, vol. II, p. 421.
A.V. Savona, M.L. Straniero, Canti della grande guerra, Garzanti, Milano 1981, p. 496.